Petits plaers de casa que no es poden deixar passar.
dijous, 4 de desembre del 2008
dimecres, 3 de desembre del 2008
Per que toca
La despesa familiar es dispara quan comencen les festes de Nadal, després de la despesa escolar a l’ inici del curs , a continuació, tothom té assumit que celebrar el Nadal es sinònim de comprar, i comprar “per que toca”, així que decideix sortir de compres en el moment de l’any en que son més cars la majoria de productes.
Sens dubte, hi ha un no se què al darrera que impulsa a comprar malgrat que la economia familiar pateixi. La publicitat aprofita aquests moments en els que tothom vol estar ple de bondat, la família es reuneix i afloren els nostres millors desitjos i sentiments per reconduïr-los directament cap al consum desmesurat, i aquest missatge continuat va calant en la nostra societat no sense oblidar-nos de que, no fa tant de temps, erem feliços celebrant el Nadal d’una altra manera.
Aquest bombardeig publicitari continuat comença un mes abans de que arribi el Nadal i ho fa començant a ficar-se en la ment de les nostres criatures amb un munt d’anuncis de joguines.
Molts pares i mares, sotmesos a la pressió dels seus fills i filles, acaban per caure en el fet de que han de comprar més i més regals per demostrar lo molt que els estimen i acaben sotmetent-se a la dictadura de la publicitat i el consumisme.
Comprar un regal sense reflexionar, i l’acumulació d’objectes només condueix a no valorar el que es té, però això costa molt i ens deixem portar i portar, i anem acumulant objectes innecessaris que no serveixen per a res.
A més, estem oblidant el més important, que és possible jugar sense joguines i regalar sense regals materials.
M’agradaria poder recuperar la creativitat a l’hora de celebrar aquestes festes, una creativitat que ens ajudi, en definitiva, a no passar el Nadal perseguint els somnis impossibles que ens proposen els anuncis, sinò que es mostri un camí més cert per aconseguir els nostres desitjos, i una celebració més justa socialment per a tots.
Sens dubte, hi ha un no se què al darrera que impulsa a comprar malgrat que la economia familiar pateixi. La publicitat aprofita aquests moments en els que tothom vol estar ple de bondat, la família es reuneix i afloren els nostres millors desitjos i sentiments per reconduïr-los directament cap al consum desmesurat, i aquest missatge continuat va calant en la nostra societat no sense oblidar-nos de que, no fa tant de temps, erem feliços celebrant el Nadal d’una altra manera.
Aquest bombardeig publicitari continuat comença un mes abans de que arribi el Nadal i ho fa començant a ficar-se en la ment de les nostres criatures amb un munt d’anuncis de joguines.
Molts pares i mares, sotmesos a la pressió dels seus fills i filles, acaban per caure en el fet de que han de comprar més i més regals per demostrar lo molt que els estimen i acaben sotmetent-se a la dictadura de la publicitat i el consumisme.
Comprar un regal sense reflexionar, i l’acumulació d’objectes només condueix a no valorar el que es té, però això costa molt i ens deixem portar i portar, i anem acumulant objectes innecessaris que no serveixen per a res.
A més, estem oblidant el més important, que és possible jugar sense joguines i regalar sense regals materials.
M’agradaria poder recuperar la creativitat a l’hora de celebrar aquestes festes, una creativitat que ens ajudi, en definitiva, a no passar el Nadal perseguint els somnis impossibles que ens proposen els anuncis, sinò que es mostri un camí més cert per aconseguir els nostres desitjos, i una celebració més justa socialment per a tots.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
