Cuinar amb amor

No hi ha rés millor que, per incentivar la imaginació dels nens i les nenes, i la seva pròpia autonomia, fer-los participar en la elaboració dels plats a la cuina de casa.

La cuina s’ha d’elaborar amb amb molta paciència i temps, molt de temps, costa trobar el temps però s’ha d’intentar trobar-lo. Als meus fills els hi encanta poder participar amb un davantal a la cuina ... i a la meva mare també...

Amb la meva filla gran, he fet ous farcits, pastissos ( d’aquells que es fan amb la mida d’un iogourt, decoració amb “lacasitos” i gominoles per diferents aniversaris..) amb la meva filla mitjana també he fet mandonguilles.. li agrada molt això de fer pastetes i empastifar-se les mans.. i amb el meu fill , a ell li agraden molt els combinats, en especial els mojitos, aquest estiu ens hem fet un tip , per Nadal demana una coctelera i tot..

Al meu marit li agrada molt la cuina, la de foc lent, i n’he aprés moltíssim des que el conec, es un gran mestre, a la meva mare també li agrada però més ràpida, la cuina amb decoració, la que es menja amb els ulls, la de picar.. en fi, que poc a poc vaig aprenent cosetes...

Malgrat el poc temps que tinc, intento que els meus fills aprenguin coses de la cuina, si més no, les mes imprescindibles perquè no tinguin problemes quan siguin grans...

Lo pitjor es que tot requereix temps... temps que ens manca a tothom tal i com anem.. potser algun dia tot anirà més a poc a poc...

Si tens convidats.. quedes molt bé

Aquesta nit, com que he anat a comprar al mercat, faré aquest plat, adjunto la recepta per si algú el vol fer, com diu la meva mare..si tens convidats... quedes molt bé

TONYINA AMB CEBA CARAMELITZADA ( per a quatre persones)

4 talls de tonyina
un parell de cebes
sucre moreno
mig got de salsa de soja



Elaboració

Per començar tallem les cebes a làmines ben finetes i les posem a sofregir a foc lent amb un bon raig d'oli d'oliva.Quan estiguin daurades, les retirem i les reservem en un plat. A la mateixa paella hi posem una mica més d'oli, el sucre moreno, per caramel·litzar. Quan estigui començant a fer-se líquid hi afegiu la soja i el vinagre de Mòdena i ho deixeu reduir. Feu la tonyina volta i volta amb sal i pebre, el foc ben fort perquè quedi cuita per fora i crueta per dins. Per muntar el plat: la tonyina, la ceba pel damunt i la reducció de soja i Mòdena...Boníssim.Si teniu convidats, val la pena fer la ceba i el caramel de soja. En l'últim moment feu la tonyina, que sempre quedarà molt millor acabada de fer!

Cants espirituals

Tot d’una, i després d’una llarga conversa, em vaig adonar que, aquells pensaments espirituals que jo havia tingut , s’havien esvaït de cop i volta, em vaig quedar sense forces , i la energia del meu cos minvava poc a poc..

Suposo que dins aquell mon hi han persones i persones, però vaig reflexionar i entre mi vaig pensar, es una empresa ??, una empresa on demanen objectius i productivitat, i es clar, si es una empresa, els diners son lo primer.. , els bens immobles, el sol edificable, el fons artístic, les sucursals, però... i les persones ??? i les coses que m’havien explicat ?? i els valors ?? on s’han quedat ???

Vaig pensar i contestar.. “tanto tienes tanto vales”

Mireu i guardeu-vos de tota avarícia, perquè la vida del home no consisteix en l’abundància dels bens que posseeix”Lluc 12:13-15

Fràgil tendresa

La tendresa és intangible, evoca un tipus de vincle especial, entre tots.., els pares i els fills, els avis i els nets,..... és profunda, regala amor al cor, l’omple, és com una complicitat entre les relacions humanes.. un fil molt prim.. i delicat..

La tendresa constitueix un vincle molt fràgil, però també es converteix en un pessic al cor. És fonamental en les relacions humanes, encara que només ens n’adonem quan falta, com moltes coses i molts temes a la vida.

Potser arribarà un dia en que la tendresa mourà el món ??? Si més no, viure cadascú la tendresa, no costa tant..

I tot recordant ..

Aquest camí que deixo enrera és llarg, però em vull lleuger del seu bagatge,que res no em valen tants d'atzars,ni els vells camins, ni el blau del mar,si dintre seu no sento com batega, hi batega,el fràgil art de la tendresa...

Del teu amor ho espero tot i tantque en faig un cant pel meu capvespre,estimo l'ànsia dels teus ulls, l'impúdic arc del teu cos nu,però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre, sabent-te esclau de la tendresa...

Del dolç batec de la tendresa que espera...la tendresa que exalta...la tendresa que ens cura quan fa por la solitud.
------------------
El món que visc sovint no el sento meu i sé els perquès d'una revolta, misèria i guerra, fam i mort, feixisme i odi, ràbia i por,rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena, però tot d'un cop ... ve... la tendresa.