Mirant els aparadors de les llibreries, em dono conte de que cada cop la gent llegeix més llibres d’autoajuda, i em pregunto.. per què ??? Tant malament estem ??? Els psicòlegs i els psiquatres s’estàn posant de moda..
He llegit algun llibre d’autoajuda, d’intel·ligència emocional, i, si, és molt bonic, al principi totes les bones intencions del món i els bons propòsits.. però després.. tot com sempre... i em fa reflexionar, crec que cadascú s’ha d’ajudar a ell mateix sense prendre com a norma el que diuen els llibres que ha de fer.. només aixi un mateix s’ajuda realment.
Un llibre no crec que doni la sol·lució al problema, el problema està en un mateix, en el seu interior i la manera com veu i com fa les coses a la vida, els llibres d’autoajuda ajuden a reflexionar, però no per guiar la vida de ningú, cadascú ha d’agafar les petites lliçons que van donant i fer-les una mica a la seva mida..
Encara que, potser abans d’autoajudar-nos podriem ajudar més els demés i així crec que l’autoajuda vé tota sola, perque al ser més ric el nostre interior, no necessitem de tantes” mandangues”... hala, allà va...
