Coses del meu barri

Aquest Diumenge, tot passejant, em vaig endinsar fins la Plaça de la Virreina, va fer un dia preciós, clar i nítid.

M’agrada observar la gent i els edificis amb tota la història que guarden dins les seves parets, i seure en una d’aquelles dues places, la del Diamant o la de la Virreina.

Tenia la sensació de que veuria coses especials, i la meva intuïció no va fallar.

En arribar veig un munt de gent i una música com de fox-trot, com dels anys vint, estaven ballant !!! ( a mi sempre m’ha agradat ballar però mai he tingut l' ocasió..) moltíssimes parelles, joves i grans , em vaig acostar i vaig pensar, em trec la vergonya i em poso aquí mateix a ballar.. però al final, vaig optar per la camara que aquest cop si que tenia piles.

Font de Ruth, amb l'escultura de Josep Ma. Camps , que curiosament , tenia a la ma una rosa groga.

No us perdeu la ultima foto !!! de camí de tornada vaig fer una troballa, tot es pot reutilitzar !!!

La història de Don Gallumbos i les dues “Arpies” Cap.1.

Els Reis d’Orient van pensar que ens havíem portat molt bé i varen portar tres cosetes petitones amb la seva corresponent gàbia i accessoris varis, amb roda, tubs de colorins, caseta, cotonets i totes les comoditats.

Son tres hàmsters, amb els seus corresponents noms, que no faltin, es clar, dues dones, “Doña Carmen”, es fineta i de color gris, i la “Popis”, de color marró claret. L’home és de color blanc i es diu “Don Gallumbos”.

Eren tots tres feliços el primer dia, suposo que encara no estaven situats i, de cop i volta, al segon dia varem veure al Gallumbos de panxa enlaire, totalment indefens i amb les dues “Arpies” a sobre i que el treien sense compassió de la seva caseta, el pobre noi...

Es van “compinxar” i al pobre home no el van deixar viure, no parava de cridar... quina pena, quina víctima, una , per massa fina i l’altra per massa okupa, poc a poc li anaven fent el buit i el pobrissó ens mirava amb cara de resignació demanant un canvi de pis.

I... per fí, Don Gallumbos es va mudar i ara té un piset igual de gran que el que tenia però per ell solet, quin gust !!! Què tranquil es viu sense dones, no ?, i sense homes també, eh !!!!

Continuarà....

Niños envueltos

Aquí teniu aquesta recepta, és una recepta molt especial per a mi , transmesa de generació en generació en la meva família política.

Us animo a que proveu de fer aquest plat, és entretingut de fer però boníssim i, com el nom indica, original !! Quan el tornem a fer, us prometo la foto. Però ara us poso aquesta que és preciosa.

“NIÑOS ENVUELTOS”

Ingredients

- 6 talls de tall rodó finets
- 6 grans d’all
- 3 culleradetes. de julivert picadet
- 4 cebes mitjanes
- 4 tomàquets
- 300 grs. de carn picada ( meitat porc i meitat vedella)
- 1 ou
- 100 grs d’olives negres sense pinyol
- trufa
- 1 tassa de vi blanc- Oli d’oliva i orenga
- Farina, sal i pebre

Procediment


Pelar i picar 2 grans d’ all i una ceba; apart, picar les altres 3 cebes i triturar els tomàquets.
Col·locar en un bol una cullerada de julivert i els 2 dents d’ all picats amb la ceba.
Afegir la carn picada i les olives farcides tallades a trossets. Barrejar. Afegir l’ou, sal i el pebre.
En mig de la carn picada s’hi posa una mica de trufa o en el seu defecte oliva negra.
Estendre els filets fins de carn sobre el marbre i col·locar una part del farcit en el centre de cadascuna.
Enrotllar i tancar amb escuradents.. Enfarinar-los.
En una cassola, escalfar a mig foc, 3 cullerades d’oli d’oliva.
Afegir els “ niños envueltos” ; daurar-los i apartar-los

Incorporar les 3 cebes picades i els 4 dents d’all sencers. Cuinar cinc minuts i tirar un raig de vi. Quan comenci a bullir, afegir els tomàquets. Col·locar els “niños envueltos“ i cuinar a foc suau 30 minuts més.

Al final, afegir les olives a la salsa.

Nihil Obstat. Cuinatur.

Lloguer amb opció a compra

Aquest matí he sortit a fer un cafetó i cada cop hi ha més botigues per llogar o comprar, en concret una, que m’ha sobtat, amb 4 rètols d’immobiliàries diferents, gairebé col·locats un sobre l’altre i que tapaven tota la façana...i com aquesta unes quantes en molts i molts carrers... On anirem a parar...

Potser la crisi ens porti a un consum més racional, a uns preus més assenyats i el 'totxo' deixi de ser el rei del mambo. Ni era lògic el que es pagava per quatre parets, ni el que guanyaven els constructors, paletes i intermediaris negociant amb un be tan necessari com és la vivenda.

I sinó que els ho expliquin als promotors que ja no saben que fer per vendre pisos. La formula que s’està tornant a implantar en els últims mesos és el lloguer amb opció a compra.

Amb un mercat completament paralitzat per la aixeta que han tancat els bancs no donant crèdits a ni Déu, i això que et “ deixen respirar”... i un estoc de pisos cada cop més alt no toca més remei que tornar als sistemes d’ “aquells temps”.

Esperem, pel bé de tothom, que aquesta crisi s’alleugeri i que es solucioni el problema del comportament dels bancs i les famílies puguin arribar a fi de mes sense patir. El que és segur és que aquest any 2009 ens haurem d’estrènyer el cinturó tots plegats !!! Paciència !!!!