dilluns, 30 de març del 2009

Crisi-natura-ésser humà

En el camí de la feina he vist les façanes dels bancs plenes de rètols contra la crisi, de la manifestació d’ahir... i cada cop més i més, les persones s’estan rebel·lant..

El món actual es troba clarament davant d’una crisi econòmica i financera de grans magnituds. Però també crisi de valors i de principis bàsics.

He començat a fer dissertacions de les meves, cada dia ens parlen de la crisi financera, la bombolla immobiliària i econòmica, les discussions als programes, els informatius... etc, però no se’ns informa realment de la crua realitat i de com esta el món, que tal i com va, s’està esgotant, tal i com el coneixem.

Si observem el procés vital de la natura, els recursos que la natura ens ha proporcionat per subsistir els estem esgotant poc a poc, i a més en uns quants segles.

La nostra capacitat intel·ligent i la nostra ment no està ben utilitzada per nosaltres mateixos i s’està convertint en la nostra enemiga.

La natura ens ha estat ensenyant que hem de mirar de necessitar lo bàsic, les properes generacions tornaran a lo essencial i es desfaran de les coses superficials, l’individualisme que impera actualment desapareixerà en benefici de la societat.

Però penso que tot aquest procés serà molt lent i penós, serà com deixar de fumar i hi hauran patacades,... espero que l’ésser humà, comprenent la natura, ho torni tot al seu lloc.

dilluns, 23 de març del 2009

Un altre any, mercat d'intercanvi




Cada inici d’estació concretament, pel solstici i l’equinocci, s’ organitza un mercat d’intercanvi a la Plaça de la Virreina.





És una activitat oberta a tothom que hi vol participar. Té unes normes senzilles. L’objectiu és l’intercanvi d’objectes sense que hi intervingui la moneda corrent.

Allí els objectes no tenen el valor del preu. Tenen el valor de la utilitat o de la necessitat que li atorga una altra persona. Així podreu canviar uns còmics usats que a vosaltres ja us semblen avorrits per una samarrreta que encara fa patxoca.Si bé, és cert, que la gent tendeix a fer intercanvis entre objectes iguals no necessariament ha de ser així.

Nosaltres sempre que podem, ens acostem, les criatures, sobretot, agafen els estris de casa que ja no utilitzen, joguines, llibres, contes, ninos, peluixos, etc els guarden en bosses i, cap allà, m’encanta com s’espabil·en en realitzar els intercanvis amb altres criatures i tornen a casa la mar de contents.. i tot, sense haver utilitzat els DINERS…

Aquest mon dels intercanvis em fa pensar que … potser amb la crisi, les persones s’acostumaran més a canviar-se les coses i aixi, poc a poc, no necessitar tant els diners .. però, malauradament, al final arribo a la conclusió de que el que penso és massa utòpic.. en fi, em quedo amb la cara i la mirada dels meus fills quan parlen i intercavien les seves cosetes…



Amb paella i tot !!!!

dimarts, 3 de març del 2009

Sentiments,emocions i records. Sant Medir.

Cada tres de març, la vila de Gracia celebra la festivitat de San Medir. La festa es coneguda principalment per la pluja de caramels que les colles tiren des dels cavalls, carros, camions, autocars al públic concentrat en els diferents carrers.

Segons la tradició, Sant Medir era pagès. Vivia en una masia a Sant Cugat, a la vora del vell camí que anava des de Barcelona al Vallès.


Durant la persecució dels cristians decretada per l’emperador Dioclecià (303-310), el bisbe de Barcelona era Sever. Quan s’assabentà de les rigoroses ordres cursades per Roma contra els cristians va decidir marxar de Barcelona.Amb uns quants cristians més va fugir en direcció Sant Cugat. En passar davant de la masia d’en Medir, el van veure com sembrava faves i el van saludar. Dacià va enviar els seus homes a perseguir el bisbe Sever i aquests van posar-se camí de Sant Cugat.En passar per davant de la masia d’en Medir van preguntar si havia vist passar el bisbe.En Medir va contestar que sí, que havien passat pel camí mentre sembrava les faves que aleshores collia. Els esbirros van creure que aquell pagès es burlava d’ells o bé que era cristià i que Déu havia obrat en ell el miracle de fer florir i granar les faves en una curta estona.
I, tant per si era d’una manera o altra, el van matar. Pel seu martiri, Sant Medir esdevingué el patró de la pagesia catalana. A Sant Cugat els esbirros de Dacià van trobar el bisbe Sever i els seus seguidors, i els van matar. Al sant bisbe li van clavar un clau fins al cervell, per això hom té a Sant Sever com al advocat contra el mal de cap.

Des de la meva infantesa m’envolta aquesta emoció d’aquesta festa, quan anava amb els meus pares i tietes i ens tiràvem a recollir els caramels, també el repicar dels tambors amb aquella música que em transporta a temps entranyables.

No em puc deixar d’emocionar quan veig les cares de les criatures en veure els cavalls i les colles com baixen. I.. sobretot, la gent gran que es tira a agafar els caramels com si s’acabés el món !!!

Per cert, a part de guardar els caramels en una bossa, hi ha qui se les ingènia per recollir-los tots amb un mètode pràctic, jo espero no acumular tants caramels com sempre.





Quins records i quina nostàlgia !!!!

Aqui teniu un enllaç de Sant Medir,

http://www.youtube.com/watch?v=KbO5EZZIggY
Visca Sant Medir !!!