Cada inici d’estació concretament, pel solstici i l’equinocci, s’ organitza un mercat d’intercanvi a la Plaça de la Virreina.
És una activitat oberta a tothom que hi vol participar. Té unes normes senzilles. L’objectiu és l’intercanvi d’objectes sense que hi intervingui la moneda corrent.
Allí els objectes no tenen el valor del preu. Tenen el valor de la utilitat o de la necessitat que li atorga una altra persona. Així podreu canviar uns còmics usats que a vosaltres ja us semblen avorrits per una samarrreta que encara fa patxoca.Si bé, és cert, que la gent tendeix a fer intercanvis entre objectes iguals no necessariament ha de ser així.
Nosaltres sempre que podem, ens acostem, les criatures, sobretot, agafen els estris de casa que ja no utilitzen, joguines, llibres, contes, ninos, peluixos, etc els guarden en bosses i, cap allà, m’encanta com s’espabil·en en realitzar els intercanvis amb altres criatures i tornen a casa la mar de contents.. i tot, sense haver utilitzat els DINERS…
Aquest mon dels intercanvis em fa pensar que … potser amb la crisi, les persones s’acostumaran més a canviar-se les coses i aixi, poc a poc, no necessitar tant els diners .. però, malauradament, al final arribo a la conclusió de que el que penso és massa utòpic.. en fi, em quedo amb la cara i la mirada dels meus fills quan parlen i intercavien les seves cosetes…
Allí els objectes no tenen el valor del preu. Tenen el valor de la utilitat o de la necessitat que li atorga una altra persona. Així podreu canviar uns còmics usats que a vosaltres ja us semblen avorrits per una samarrreta que encara fa patxoca.Si bé, és cert, que la gent tendeix a fer intercanvis entre objectes iguals no necessariament ha de ser així.
Nosaltres sempre que podem, ens acostem, les criatures, sobretot, agafen els estris de casa que ja no utilitzen, joguines, llibres, contes, ninos, peluixos, etc els guarden en bosses i, cap allà, m’encanta com s’espabil·en en realitzar els intercanvis amb altres criatures i tornen a casa la mar de contents.. i tot, sense haver utilitzat els DINERS…
Aquest mon dels intercanvis em fa pensar que … potser amb la crisi, les persones s’acostumaran més a canviar-se les coses i aixi, poc a poc, no necessitar tant els diners .. però, malauradament, al final arribo a la conclusió de que el que penso és massa utòpic.. en fi, em quedo amb la cara i la mirada dels meus fills quan parlen i intercavien les seves cosetes…
Amb paella i tot !!!!
1 comentari:
Òndia, m'ho he perdut! Pensava que només es feia als solsticis... Doncs ja és bo de saber-ho, ja...
Publica un comentari a l'entrada