Existeix una desafecció des de fa ja temps que poc a poc es va consolidant entre nosaltres, un pessimisme que ens acompanya constantment, uns ideals que no son posats a la pràctica, un “m’és igual”..
Quan es parla de desafecció política no es parla d'un partit concret sinó en general del sistema polític dominant en un moment donat.
Què es pot fer llavors per combatre la famosa desafecció? Com passa amb la crisi econòmica, no hi ha varetes màgiques..
Els índex de desafecció política són alarmants. Però els polítics no saben fer política i ja ningú creu en ells, realment tots aquells ideals s’han esvaït.
Noto que hi ha una crisi de valors, de factors socials, ningú s’ajuda i al final tothom es torna com robots , una insatisfacció generalitzada, Després no serveixen de res els grans discursos i les grans proclames , quan es fan unes eleccions tots els partits diuen que han guanyat, curiós, no ? però el que han guanyat son unes cadires amb un bon sou, i un apalancament ...
La confiança perduda, el clientelisme o el tacticisme de la classe política, ... existeix un distanciament entre els polítics i els ciutadans.
Com ho podrem sol·lucionar si tampoc fem res ? i alhora també tinc la sensació de que si moc un dit, tampoc servirà de res.. es com el peix que es mossega la cua..
Els bancs, els politics, sindicats..els que tenen el poder, han de reflexionar, han de baixar del pedestal i de l’apalancament,
Ara no calen polítics sinó ciutadans. Uns bons gestors... i persones humanes que es posin en la pell dels demés..
