Mobles vells, companys de fatigues

Companys de fatigues !!!! Em mireu ??? Si, son els mobles de casa meva, i m’adono de què son part de la meva vida, companys de la meva vida diària, mobles vells, antics, que han perdurat durant anys i anys, records de la meva familia, mobles que perduren o que els fem perdurar..

Aquest passat any ha sigut un any bastant nefast per mi, i en el començament d’aquest any nou he passat pàgina de moltes coses, i sento com una necessitat de renovació.

Els mobles antics m’agraden i sempre m’han agradat però actualment em desperten tristor, una tristor que desprenen les velles tauletes de nit, els capçals del meu llit, les taules coixes i els calaixos plens de records, de fotos, objectes que em porten l’aroma i el record d’uns temps que ja no tornaràn, i vaig acumulant... i total, no sé perquè, ...

Sento la necessitat de canviar les coses, de canviar els mobles, guarden masses secrets, massa passat,.... de fet, són gran part del decorat de la nostra vida... una vida que passa i que es va renovant, i ara necessito renovar-me. El pas del temps espero que m'ajudarà a despendre'm dels decorats, i cultivar l'interior amb forces renovades.. Encara que per renovar-me no cal canviar el decorat.. una mica si, potser.. companys !!! no patiu !!!!

Inici d'any

Realment quan comença un nou any, fem revisió de tots els esdeveniments de l’any anterior i malauradament tenim un any més, o potser no... segons com ho mirem. I la ment sempre té totes les bones intencions del món..

La veritat es que, profunditzant, em dono conte de que sempre hi ha esdeveniments, uns especialment dolents i inoblidables, es clar, però a la vida tot es relatiu, nosaltres som una petita part d’energia d’aquest mon immens, formem part d’una gran cadena d’esdeveniments, no hi ha temps, el temps el fem nosaltres... però malgrat tot ens capfiquem donant voltes als mateixos temes, al pas dels anys, als fets dolents, i la ment s’hi recrea... costa de tirar endavant.. pas a pas..

Cansada ja de les festes nadalenques, inicio aquest any nou amb un gran propòsit, viure el present, oblidant gran part del passat, si més no, intentant assimilar i transformar els fets dolents en quelcom positius d’alguna manera.. i amb el propòsit que n’és de repetitiu.. ufff, quin avorriment.. cada any... i cada any torno a caure, de celebrar el Nadal, dia a dia.