Semblava que l’euro ens portaria beneficis, i si, hi ha hagut vaques grosses, però al final, inevitablement ha arribat la crisi, la crisi a tots els àmbits, la societat, els bancs, la educació, els valors, la família, els governs que no governen, la política que no té politics, les especulacions dels especuladors, la gent que ja ha perdut l’empenta i que no lluita pels seus interessos o per les coses que no els hi semblen bé... tot em sembla descafeïnat... sense substància.. encara que la crisi és mundial, començant pels Estats Units.. tothom ha volgut tibar massa la corda i s’està trencant..
Observo com els xinesos tenien els “tot a cent”, o els “xinos” però al final, de tants que hi havien, han hagut d’optar per un canvi de negoci, les fruiteries, ( moltes les tenien els sud americans) han aprofitat molts dels locals que ja tenien i “han canviat el xip”, em meravella la empenta que tenen, treballen tota la família i no es rendeixen, no. Silenci, perseverança i persistència.
Aquest gran gegant s'està despertant, ja ho deia Mao. Algunes pistes apuntaven certament cap a aquesta direcció. Amb tot, si feia anys que el teníem despert, i si fins ara ha estat adormit, ja s'ha tret la son de les orelles i ja es lleva. I ho fa petjant fort en tots els terrenys. No sé si podrem fer alguna cosa més que apartar-nos i deixar que agafi posició. Si ja es considerava una de les principals potències mundials, avui té clar que el seu lloc només pot ser al capdavant de la llista.
I penso, serà la mentalitat ? Tots els extrems son dolents, allà els treballadors no estan gaire valorats o ben pagats, però ells s’hi conformen i tenen un bon caràcter.. encara que no m’agradaria estar en la seva pell.. s'ha construït aquesta potència sobre la base d'una mà d'obra extremadament barata, i els sindicats independents estan prohibits.
Arribaran els treballadors xinesos a reclamar algun dia els seus drets ? Es una gran incògnita, però en un món global, les empreses poden intal·lar-se en qualsevol lloc, i s’haurà de canviar el xip, no sé com per als treballadors, per als sindicats i per als governs.
Potser, aquesta tardor, intentaré que algun dels meus fills comenci a estudiar xinès, la meva gran ja va desistir... intentaré amb els petits..potser és l’idioma del futur..
