Bons veïns, veïns infumables i barris

A la ciutat, l’evolució dels diferents estils de vida ha tingut com a conseqüència l’augment del sentiment d’individualitat i la independència personal, que té la doble cara en el creixement de les situacions d’aïllament, d’incomunicació i l’aparició de la soledat no desitjada. Aquesta tendència social actual de remarcar tot allò que és individual per sobre del que seria el clan, la família, ha anat en detriment de les xarxes de relacions familiars i veïnals que havien existit en els barris.

En alguns barris, encara es conserva el sentiment d’ajut i de solidaritat entre els veïns. A la meva escala, els meus veïns, han vist el meu casament, néixer i créixer els meus fills, i, en resumides comptes, les converses en el replà i al carrer han sigut eternes, també unes quantes aventures, bones i dolentes, discrepàncies i discrepàncies fortes, “sustos” varis..etc, tot això m’ha enriquit com a persona. En algunes escales, la gent ni es coneix, ni es vol relacionar, suposo que a causa de molts factors socials i demogràfics que han anat en la mateixa direcció, com a conseqüència i a causa, d’alguns aspectes,

-La dispersió i separació dels membres de les famílies per causes diverses.
- L’encariment dels preus de l’habitatge, amb tot allò que comporta l’allunyament dels membres de la família, amb les conseqüents carències per als més grans.
- Els fluxos d’emigració, que han fet canviar la composició dels barris, fet que en ocasions comporta l’absència de persones de la família o conegudes.

- I d’altres canvis que s’han anat produïnt en les famílies i la educació, també en els valors.

Existeix la recepta per poder gaudir d’un bon barri i d’ uns millors veïns ? sempre existeixen els veïns infumables, plastas, amb problemes mentals i a més... n’hi ha molts... sobretot ,molta comprensió i.. paciència...

Res més per avui, només desitjar-vos que gaudiu d’una bona castanyada i gaudiu del present !!!!!

Metges, malalties, fe i remeis

En el camí de tornada d’una entrevista amb el profe de la meva filla, vaig decidir comprar unes “tortitas de aceite Inés Rosales” i portar-les a les meves tietes, els hi encanten..

I, quina casualitat, em vaig trobar la meva tieta que estava petant la xerrada amb dues amigues seves de quan era petita i vaig escoltar una conversa que em va encantar, parlaven dels remeis casolans d’abans de la guerra i em vaig apuntar en un paper els noms dels remeis que anaven parlant, fins i tot, alguns encara els venen a la farmàcia..

En aquells temps hi havia molta gent que abans d'avisar el metge procurava que la guarició es produís amb remeis casolans. Per exemple; el segó ben assaonat amb aigua, pebre i vinagre, ben calentó, posat dins d'una mitja aplicada al coll era un bon remei per a les angines.

Per la mateixa malaltia, els entesos, amb l'ajut del dit polze de la mà, li feien donar unes rotacions al bonyet que normalment es forma al canell interior d'ambdues mans; aquest i d'altres remeis anomenats "cures de gràcia" anaven acompanyats de tres parenostres i moltes vegades també d'un plat amb aigua i tres gotes d'oli; quan aquestes es fonien en una sola l'estat patològic havia desparegut.

També, quan les criatures tenien bronquitis o estaven encostipades , amb tintura de iode, es feia un senyal ( un quadre a l'esquena i al pit amb les mans) que anomenaven "finestreta", i suposo que es pensaven que el mal s'escapava per aquella finestreta..

Hi havia qui patia desgana i un remei un xic bèstia n'era penjar-se de mans i braços a la part superior de la porta. Aquests i altres cinquanta mil, eren els remeis que empraven els nostres pares i avis abans d'avisar el metge, que moltes vegades no calia avisar-lo.

A continuació, us detallo unes fotografies i noms que em vaig apuntar,

antiflogistina ( d'aquesta no he trobat foto)


Pasta untuosa, usada com a base per a aplicacions externes de calor humida, que permet alhora la incorporació de diverses substàncies medicamentoses, en especial les d'acció descongestiva i antiinflamatòria.

BALSAMO DE LOS CARTUJOS

us extern, dolors reumatics, inflamatoris, contusions, apoplexias

MAGNESIA SAN FERNANDO

Capsa circular metal·lica contenint una qüantitat del producte.

Protòxid de Magnesia monohidratat, 10 grs. Edulcorant i aromatitzant, c.s.

Per a adults: El contingut de la capseta en un vas d'aigua. Com laxant, mitja dosi.

Purgant i laxant suau i eficaç.

PARCHE SOR VIRGINIA

Aquest parche encara el venen a la farmàcia, s'autoescalfa i deien que anava molt bé per el dolor i les inflamacions

I, per últim, que no falti l'Agua del Carmen, que tots sabem ja quines propietats tenia...

Tot aquest tema dels remeis, em va fer pensar que molts problemes es curaven amb la fe de la gent, quin remei, no ? però també em dona que pensar en la capacitat que pot tindre la ment per resoldre els problemes, no tots, però alguns si.

Recordo en aquests moments una anècdota que em van explicar d’un nen que tenia una berruga i va anar a un metge. Aquest, el feia anar uns dies, sempre a la mateixa hora, agafava el dit on tenia la berruga i li pintava un puntet amb boli , li va dir que el boli tenia unes propietats especials, resultat, va desaparèixer la berruga.

Castanyada, Halloween, la velleta i Catalunya

Avui vull comentar una festa tant entranyable i catalana com es la de la Castanyada, que coincideix amb Tot Sants, on els nens i els grans menjem castanyes i preparem panellets, i els que som més grandets, amb els panellets prenem moscatell.

Dóna gust veure com els nens s’embruten les mans amb la pasta dels panellets i comencen a fer les boletes com si fossin mandonguilles amb el davantalet posat.. com disfruten..

Però, des de fa ja un temps, una festa portada d’Irlanda als Estats Units, festa de màrqueting i consum, s’apodera de les costums dels nostres fills i del nostre futur. La festa de “Halloween”, una festa on les criatures es disfressen i demanen caramels per les cases.

Tinc una percepció de pèrdua de la Castanyada, una tradició catalana de molts anys, on l’ambient i la cultura catalana hi és present, substituïda per aquesta festa de “Halloween”..

Famílies, senyors i senyores, nens i nenes, no deixem perdre la Castanyada, que ningú ens tregui els nostres panellets, les nostres castanyes, i el nostre moscatell, ni les nostres tradicions.

Cançó que em porta records de la llar d’infants dels meus fills i que actualment cantem mentre fem els panellets..

La Castanyera

Quan ve el temps de menjar castanyes,

la castanyera, la castanyera,

ven castanyes de la muntanya

a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita,

la faldilla li fa campana,

les sabates li fan cloc-cloc

en ballar sempre balla així.


I com que també, més o menys està relacionat amb La Castanyera, que és una senyora velleta, que fa castanyes i es frega les mans, vull esmentar un comentari que em va fer la meva filla Helena ahir mentre sopàvem.

A la televisió, en aquells moments estaven fent el programa del temps on sortia el mapa de Catalunya i ens va dir,

No us heu fixat mai que el mapa de Catalunya es com una velleta amb mocador ??

I em vaig fixar bé i, si, és com una velleta, com una Castanyera amb el mocador al cap..

Fixeu-vos a continuació, amb una mica d’imaginació,

( ho havia fet tot bonic amb unes fletxes que indicaven el nas ( a la dreta) el mocador ( a dalt a l'esquerra i la barbeta, abaix ,però per problemes tècnics no m'ha sigut possible copiar i fer el muntatge.. en fi, ja aniré aprenent )

I així acaba la història de la Castanyera, que un dia va agafar cargols amb banyes pentsant-se que eren castanyes.

Bona castanyada, bons panellets i bon vi !!!

Mussolmania

Jo, col·lecciono mussols des que tenia vint anys, aquesta afició va venir de manera fortuïta, ja que els primers mussols que vaig tenir em van vindre a les mans mitjançant uns regals que em van fer les meves amigues.

Els meus familiars m'han ajudat molt a la hora d'augmentar la col·lecció, sobre tot les meves tietes i els meus pares. També els meus fills em fan dibuixos de mussols i també un punt de llibre !!!, i el meu fill , que dibuixa molt bé, fins i tot ha fet un còmic.

No sé quin significat pot tenir el fet que m’agradin els mussols, potser perquè ho observen tot i tenen els ulls tant grossos i miren fixament, es un animal que m’encanta.

Aqui al costat en teniu una mostra, tota la familia en "pleno",

Recepta d’aquells temps... sopetes de pa

És una recepta que tots recordareu en el vostre paladar, sobretot de quan ereu petitons. No costa res de fer i et transporta a temps passats, malgrat que hi ha persones que no els hi agrada gens el sabor del pa remullat, a mi m’agrada força.

només cal,

- mig pa de pagès,
- sal,
- dos litres d’aigua,
- un rajolí d’oli,
- un parell de grans d’all
- i, si es vol, un ou (per persona).

En una olla es posa l’aigua, els grans d’all, la sal i el pa. Es deixa fins que bulli. Una vegada bull, s’afegeix l’oli. Es remena fins que el pa i els alls quedin totalment desfet. Ha de bullir força estona, una horeta o horeta i mitja. En cas que es vulgui amb ou, una vegada estigui feta, amb el foc encès, es tira l’ou a l’olla i s’escalda. Es retira de seguida del foc i ja es pot servir.

És una recepta fàcil de fer i barata, i de cara a l’hivern o en dies de fresca és un plat ben calent.
També em venen els records de les sopetes de pa, llet i sucre que em feia la meva mare cada matí, era un plaer i m’agradava molt.

Que vagi de gust.

Hombre enmascarado

L’ espiritu que camina es “ el hombre enmascarado”, no sé pas que faré entre tants homes dibuixats i hombres enmascarados.

Els còmics li ensenyaré al meu fill, que segur que li agradarà i es veu que és molt antic, suposo que en trobaré algun, ja que crec que és molt antic.

Home enmascarado, desenmascarate.

Intercanvi

El passat diumenge varem anar a la Plaça Rovira a un mercat d’intercanvi, les persones portaven els estris que no feien servir per canviar-los per altres coses, també hi havien plantes, menjar... roba, llibres, contes per a nens.

Els meus fills van portar ninos, i d’altres estris que ja no necessitaven per canviar-los. Jo els vaig acompanyar per canviar i per a ells va ser molt enriquidor ja que van tindre que parlar amb altres nens per aconseguir els seus propòsits... em feia molta gràcia veure els nens com parlaven entre ells i al final arribaven a un acord..

Les nenes van veure una làmpada de sobretaula de color negre i tot just el dia abans s’havia trencat la de la seva habitació... i van anar per canviar però la senyora que hi havia allà no li interessava el que portaven les nenes, em va fer molta gràcia la sol·lució que els hi va donar, que canviéssin el que portaven per contes per a nens i després canviar els contes per la làmpada. Però lo millor va ser que van haver de canviar 3 coses en 3 llocs diferents i.. després van aconseguir el seu objectiu, la làmpada. Es van posar molt contentes..

El meu fill va canviar un cocodril de goma per una planta, em vaig quedar de pedra, va dir que la cuidaria i ahir ja pretenia transplantar-la !!! també un altre nino per el “monstruo de las galletas, anomenat tricki”, ahir a la tarda el volia alimentar amb galetes chiquilin pero li vaig dir que desistis de l’intent..

Quan varem arribar a casa, els nens em van dir que si no podria ser sempre així, que perquè tenien que existir els diners..

És una utopia, però estaria bé que tots visquéssim d’intercanviar coses que ja no necessitem.. però això és impossible, vivim en un mon en el que tothom vol més i més i necessita més... encara que aquí al barri de Gracia hi ha com una associació d’intercanvis de coses i de temps. Són idees boniques però utòpiques...

Es lo que hay.

“Diari de camp”

Aquest matí, mentre prenia el cafè, he vist a la cuina, sobre el marbre, una petita llibreta vermella, amb un boligraf a sobre ( del mateix color, es clar..)

Es el diari que el meu fill s’enduu cada cop que marxa d’excursió o fa alguna cosa especial.

L’he obert i he llegit els comentaris de la excursió que va fer ahir amb el cole, amb tot detall explicava les troballes que havia fet al Turó Parc, les tortugues, un pardal que s’havien trobat mort i l’havien enterrat posteriorment a la sorra.. etc. M’he quedat parada de veure com explicava amb tot detall tot el que li havia passat i també alhora dibuixat cada escena.. També m’he fixat que ha numerat totes les pàgines de la llibreta i també a la primera plana ha fet un index que el va completant conforme va fent més capitols.

Però, no us ho perdeu, lo millor es que, aquest matí, com que sap que jo he començat aquest bloc, m’ha preguntat que, quan tinguem l’ordinador nou, si li podré obrir un bloc per ell !!!!

Ja cal que espabili amb les noves tecnologies i amb aquestes criatures de Déu o, millor dit, bèsties...

Exàmens, ara ??

Al col·legi dels meus fills cada any ens encarreguen de comprar llibres nous, com que cada any fan algun canvi en la llei d’educació, les editorials estan obligades a canviar el contingut dels llibres… i, ves per on, hi guanyen els que hi guanyen… la editorial, el Corte Inglés, el col·legi..

Estem en una societat del mínim esforç i això es reflectéix en els nostres fills.. els llibres es poden pintar, retallar, malbaratar.. i això fa que no tinguin l’esperit de conservar ni de valorar el que tenen…

Ara, els nostres polítics es desperten i volen quedar bé amb un exàmen de llengües a final de 6è per veure el nivell dels alumnes, potser haurien de començar des del primer curs amb un bon nivell de tot plegat i deixar-se de canvis inútils que només es reflecteixen en despeses materials, pero, no senyors.. la cosa va aixi i em temo que que anirà aixi i a pitjor…

Diners i més diners…