Avui vull comentar una festa tant entranyable i catalana com es la de la Castanyada, que coincideix amb Tot Sants, on els nens i els grans menjem castanyes i preparem panellets, i els que som més grandets, amb els panellets prenem moscatell.
Dóna gust veure com els nens s’embruten les mans amb la pasta dels panellets i comencen a fer les boletes com si fossin mandonguilles amb el davantalet posat.. com disfruten..
Però, des de fa ja un temps, una festa portada d’Irlanda als Estats Units, festa de màrqueting i consum, s’apodera de les costums dels nostres fills i del nostre futur. La festa de “Halloween”, una festa on les criatures es disfressen i demanen caramels per les cases.
Tinc una percepció de pèrdua de la Castanyada, una tradició catalana de molts anys, on l’ambient i la cultura catalana hi és present, substituïda per aquesta festa de “Halloween”..
Famílies, senyors i senyores, nens i nenes, no deixem perdre la Castanyada, que ningú ens tregui els nostres panellets, les nostres castanyes, i el nostre moscatell, ni les nostres tradicions.
Dóna gust veure com els nens s’embruten les mans amb la pasta dels panellets i comencen a fer les boletes com si fossin mandonguilles amb el davantalet posat.. com disfruten..
Però, des de fa ja un temps, una festa portada d’Irlanda als Estats Units, festa de màrqueting i consum, s’apodera de les costums dels nostres fills i del nostre futur. La festa de “Halloween”, una festa on les criatures es disfressen i demanen caramels per les cases.
Tinc una percepció de pèrdua de la Castanyada, una tradició catalana de molts anys, on l’ambient i la cultura catalana hi és present, substituïda per aquesta festa de “Halloween”..
Famílies, senyors i senyores, nens i nenes, no deixem perdre la Castanyada, que ningú ens tregui els nostres panellets, les nostres castanyes, i el nostre moscatell, ni les nostres tradicions.
Cançó que em porta records de la llar d’infants dels meus fills i que actualment cantem mentre fem els panellets..
La Castanyera
Quan ve el temps de menjar castanyes,
La Castanyera
Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
en ballar sempre balla així.
I com que també, més o menys està relacionat amb La Castanyera, que és una senyora velleta, que fa castanyes i es frega les mans, vull esmentar un comentari que em va fer la meva filla Helena ahir mentre sopàvem.
A la televisió, en aquells moments estaven fent el programa del temps on sortia el mapa de Catalunya i ens va dir,
No us heu fixat mai que el mapa de Catalunya es com una velleta amb mocador ??
I em vaig fixar bé i, si, és com una velleta, com una Castanyera amb el mocador al cap..
Fixeu-vos a continuació, amb una mica d’imaginació,
I com que també, més o menys està relacionat amb La Castanyera, que és una senyora velleta, que fa castanyes i es frega les mans, vull esmentar un comentari que em va fer la meva filla Helena ahir mentre sopàvem.
A la televisió, en aquells moments estaven fent el programa del temps on sortia el mapa de Catalunya i ens va dir,
No us heu fixat mai que el mapa de Catalunya es com una velleta amb mocador ??
I em vaig fixar bé i, si, és com una velleta, com una Castanyera amb el mocador al cap..
Fixeu-vos a continuació, amb una mica d’imaginació,
( ho havia fet tot bonic amb unes fletxes que indicaven el nas ( a la dreta) el mocador ( a dalt a l'esquerra i la barbeta, abaix ,però per problemes tècnics no m'ha sigut possible copiar i fer el muntatge.. en fi, ja aniré aprenent )
I així acaba la història de la Castanyera, que un dia va agafar cargols amb banyes pentsant-se que eren castanyes.
Bona castanyada, bons panellets i bon vi !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada