Bons veïns, veïns infumables i barris

A la ciutat, l’evolució dels diferents estils de vida ha tingut com a conseqüència l’augment del sentiment d’individualitat i la independència personal, que té la doble cara en el creixement de les situacions d’aïllament, d’incomunicació i l’aparició de la soledat no desitjada. Aquesta tendència social actual de remarcar tot allò que és individual per sobre del que seria el clan, la família, ha anat en detriment de les xarxes de relacions familiars i veïnals que havien existit en els barris.

En alguns barris, encara es conserva el sentiment d’ajut i de solidaritat entre els veïns. A la meva escala, els meus veïns, han vist el meu casament, néixer i créixer els meus fills, i, en resumides comptes, les converses en el replà i al carrer han sigut eternes, també unes quantes aventures, bones i dolentes, discrepàncies i discrepàncies fortes, “sustos” varis..etc, tot això m’ha enriquit com a persona. En algunes escales, la gent ni es coneix, ni es vol relacionar, suposo que a causa de molts factors socials i demogràfics que han anat en la mateixa direcció, com a conseqüència i a causa, d’alguns aspectes,

-La dispersió i separació dels membres de les famílies per causes diverses.
- L’encariment dels preus de l’habitatge, amb tot allò que comporta l’allunyament dels membres de la família, amb les conseqüents carències per als més grans.
- Els fluxos d’emigració, que han fet canviar la composició dels barris, fet que en ocasions comporta l’absència de persones de la família o conegudes.

- I d’altres canvis que s’han anat produïnt en les famílies i la educació, també en els valors.

Existeix la recepta per poder gaudir d’un bon barri i d’ uns millors veïns ? sempre existeixen els veïns infumables, plastas, amb problemes mentals i a més... n’hi ha molts... sobretot ,molta comprensió i.. paciència...

Res més per avui, només desitjar-vos que gaudiu d’una bona castanyada i gaudiu del present !!!!!