dimecres, 29 d’octubre del 2008

Metges, malalties, fe i remeis



En el camí de tornada d’una entrevista amb el profe de la meva filla, vaig decidir comprar unes “tortitas de aceite Inés Rosales” i portar-les a les meves tietes, els hi encanten..
I, quina casualitat, em vaig trobar la meva tieta que estava petant la xerrada amb dues amigues seves de quan era petita i vaig escoltar una conversa que em va encantar, parlaven dels remeis casolans d’abans de la guerra i em vaig apuntar en un paper els noms dels remeis que anaven parlant, fins i tot, alguns encara els venen a la farmàcia..
En aquells temps hi havia molta gent que abans d'avisar el metge procurava que la guarició es produís amb remeis casolans. Per exemple; el segó ben assaonat amb aigua, pebre i vinagre, ben calentó, posat dins d'una mitja aplicada al coll era un bon remei per a les angines.
Per la mateixa malaltia, els entesos, amb l'ajut del dit polze de la mà, li feien donar unes rotacions al bonyet que normalment es forma al canell interior d'ambdues mans; aquest i d'altres remeis anomenats "cures de gràcia" anaven acompanyats de tres parenostres i moltes vegades també d'un plat amb aigua i tres gotes d'oli; quan aquestes es fonien en una sola l'estat patològic havia desparegut.


També, quan les criatures tenien bronquitis o estaven encostipades , amb tintura de iode, es feia un senyal ( un quadre a l'esquena i al pit amb les mans) que anomenaven "finestreta", i suposo que es pensaven que el mal s'escapava per aquella finestreta..


Hi havia qui patia desgana i un remei un xic bèstia n'era penjar-se de mans i braços a la part superior de la porta. Aquests i altres cinquanta mil, eren els remeis que empraven els nostres pares i avis abans d'avisar el metge, que moltes vegades no calia avisar-lo.

A continuació, us detallo unes fotografies i noms que em vaig apuntar,


antiflogistina ( d'aquesta no he trobat foto)


Pasta untuosa, usada com a base per a aplicacions externes de calor humida, que permet alhora la incorporació de diverses substàncies medicamentoses, en especial les d'acció descongestiva i antiinflamatòria.

BALSAMO DE LOS CARTUJOS










us extern, dolors reumatics, inflamatoris, contusions, apoplexias












MAGNESIA SAN FERNANDO

Capsa circular metal·lica contenint una qüantitat del producte.



Protòxid de Magnesia monohidratat, 10 grs. Edulcorant i aromatitzant, c.s.


Per a adults: El contingut de la capseta en un vas d'aigua. Com laxant, mitja dosi.


Purgant i laxant suau i eficaç.



PARCHE SOR VIRGINIA


Aquest parche encara el venen a la farmàcia, s'autoescalfa i deien que anava molt bé per el dolor i les inflamacions
















I, per últim, que no falti l'Agua del Carmen, que tots sabem ja quines propietats tenia...


Tot aquest tema dels remeis, em va fer pensar que molts problemes es curaven amb la fe de la gent, quin remei, no ? però també em dona que pensar en la capacitat que pot tindre la ment per resoldre els problemes, no tots, però alguns si.
Recordo en aquests moments una anècdota que em van explicar d’un nen que tenia una berruga i va anar a un metge. Aquest, el feia anar uns dies, sempre a la mateixa hora, agafava el dit on tenia la berruga i li pintava un puntet amb boli , li va dir que el boli tenia unes propietats especials, resultat, va desaparèixer la berruga.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Òndia, l'«Agua del Carmen»... Culpable de l'alcoholisme d'un fotimer de mestresses de casa que tenien sobtats i freqüents... esglais.

Una de les meves petites frustracions vitals és la de no haber-m'hi fotut mai un cubata; deu ser com bullir cigrons amb aigua beneïda, quin morbo...

Anònim ha dit...

Es interessant aquesta entrada. Junt amb els remeis que cites, els viatges a Lourdes i les jaculatories a diversos Sants i Verges de tota mena i pelatge, et puc "recetar" algunes altres medicines "d'aquelles epoques" per al teu vademecum particular :
ACEITE YNGLES : per matar polls,ladilles, etc. Eslogan: "Aceite Ynglés,parásito que toca...muerto es".
CATAPLASMES DR. LLENAS : Servien per a tot, Bronquitis,peritonitis,etc. quan mes et cremaven (es tenien que escalfar previament), mes coses et curaven.
LAPIZ TERMOSAN : Era un tub de cartró gros, que quan el giraves (com un pintallavis) sortía una barra d'una materia untuosa que s'aplicaba allá on et feia mal, allo desprenía una calor terrible i o s'en anava el mal o la pell o ambdues coses.
Be ,benvolguda amiga virtual, desitjo que aquestes petites indicacions et serveixin per coneixer una mica mes els remeis que utilitzaven els nostres avanpassats, i algun coetani, no fa tants anys.