Ahir, mentre veia les noticies em va sobtar l’estudi d’un senyor que no vaig poder recollir el seu nom sobre els efectes emocionals del no jugar en les criatures. Em va sobtar i em va fer reflexionar sobre el tema, i més pels efectes que té en la educació en general dels nostres fills/filles i la nostra joventut..
Sovint veig noticies d’actes que fan criatures o joves que són propis d’adults, potser no han tingut tems de créixer ??? o sovint els adults fan que creixin més ràpid..
Les criatures han perdut poc a poc les seves hores lliures i sobretot, el jugar a l’exterior, el jugar al carrer, és quasi bé impossible a la ciutat.
En realitat, és tot conseqüència d’aquest món globalitzat i la creença de que per ser algú en aquest món s’ha de tindre una educació avançada i el joc no entra en aquest món tan competitiu, o es considera una pèrdua de temps, ja que haurien d’estar estudiant o treballant o no estaran ben preparats, consideren la vida com una carrera que s’ha de treure.. l’estudi també alerta del perill que comporta l’ escanyar massa les criatures o esperar massa o aquestes imposicions a unes edats que no toca, com si ja fossin persones adultes.
El joc ja no és com era abans, abans podies sortir al carrer tranquilament i jugar a la xarranca o a les gomes, o a saltar a corda mentre els pares anaven controlant per la finestra, també a mi m’enviaven a comprar de ben petita, i no tenien cap problema en deixar-me anar.. tot ha anat canviant per la inseguretat, pels cotxes.. per la pobresa.. pels polítics... una imatge molt bonica, adreçada als guiris pero no a la gent que ha nascut aquí, les criatures es limiten a fer activitats i activitats extraescolars però sense imaginació, amb la obligació d’aprendre constantment..
Només cal observar detingudament els dibuixos animats i comparar els d’abans i els d’avui, abans per exemple Pedro Picapiedra no va deixar mai de passar-ho bé a la feina, amb trucs i enganys inclosos.
Als dibuixos animats d’avui, per exemple, Bob Esponja es el treballador d’en Bob Constructor i no para fins tindre el premi del millor treballador del més, no hi ha imaginació, tot es competitivitat, el valor de l’èxit i el silenci del joc, el joc de la fantasia i la imaginació, el joc tan important que permet adaptar-se al món i a les seves pròpies experiències d’aprenentatge, i , conseqüentment als valors més importants
Les famílies estan plenes d’ansietat pensant si el que estan fent es suficient pel seus fills i carreguen les seves agendes i a una sobreprotecció extrema ( jo peco molt d’aquest tema, vull dir el de la sobreprotecció..).
Les criatures i els adults hauríem de tindre temps d’avorrir-nos, de jugar, de tirar-nos per terra, de no fer res...
Realment és una tasca de tothom a fer, i crec que molt important , es donarà compte la màquina del progrés, les noves tecnologies i la mateixa societat, ens donarem tots plegats compte algun dia ??
L’arbre de la vida es fort, té unes branques fermes, unes branques que m’acullen quan la vida em revolta la meva ànima, són companyes del dolor i de la felicitat, ambdós sempre juntes, i em fan somriure i plorar alhora mentre l’observo i el palpo.
