Cada tres de març, la vila de Gracia celebra la festivitat de San Medir. La festa es coneguda principalment per la pluja de caramels que les colles tiren des dels cavalls, carros, camions, autocars al públic concentrat en els diferents carrers.Segons la tradició, Sant Medir era pagès. Vivia en una masia a Sant Cugat, a la vora del vell camí que anava des de Barcelona al Vallès.
Durant la persecució dels cristians decretada per l’emperador Dioclecià (303-310), el bisbe de Barcelona era Sever. Quan s’assabentà de les rigoroses ordres cursades per Roma contra els cristians va decidir marxar de Barcelona.Amb uns quants cristians més va fugir en direcció Sant Cugat. En passar davant de la masia d’en Medir, el van veure com sembrava faves i el van saludar. Dacià va enviar els seus homes a perseguir el bisbe Sever i aquests van posar-se camí de Sant Cugat.En passar per davant de la masia d’en Medir van preguntar si havia vist passar el bisbe.En Medir va contestar que sí, que havien passat pel camí mentre sembrava les faves que aleshores collia. Els esbirros van creure que aquell pagès es burlava d’ells o bé que era cristià i que Déu havia obrat en ell el miracle de fer florir i granar les faves en una curta estona.
I, tant per si era d’una manera o altra, el van matar. Pel seu martiri, Sant Medir esdevingué el patró de la pagesia catalana. A Sant Cugat els esbirros de Dacià van trobar el bisbe Sever i els seus seguidors, i els van matar. Al sant bisbe li van clavar un clau fins al cervell, per això hom té a Sant Sever com al advocat contra el mal de cap.
Des de la meva infantesa m’envolta aquesta emoció d’aquesta festa, quan anava amb els meus pares i tietes i ens tiràvem a recollir els caramels, també el repicar dels tambors amb aquella música que em transporta a temps entranyables.
No em puc deixar d’emocionar quan veig les cares de les criatures en veure els cavalls i les colles com baixen. I.. sobretot, la gent gran que es tira a agafar els caramels com si s’acabés el món !!!
Per cert, a part de guardar els caramels en una bossa, hi ha qui se les ingènia per recollir-los tots amb un mètode pràctic, jo espero no acumular tants caramels com sempre.
Quins records i quina nostàlgia !!!!
Aqui teniu un enllaç de Sant Medir,
http://www.youtube.com/watch?v=KbO5EZZIggY
I, tant per si era d’una manera o altra, el van matar. Pel seu martiri, Sant Medir esdevingué el patró de la pagesia catalana. A Sant Cugat els esbirros de Dacià van trobar el bisbe Sever i els seus seguidors, i els van matar. Al sant bisbe li van clavar un clau fins al cervell, per això hom té a Sant Sever com al advocat contra el mal de cap.
Des de la meva infantesa m’envolta aquesta emoció d’aquesta festa, quan anava amb els meus pares i tietes i ens tiràvem a recollir els caramels, també el repicar dels tambors amb aquella música que em transporta a temps entranyables.
No em puc deixar d’emocionar quan veig les cares de les criatures en veure els cavalls i les colles com baixen. I.. sobretot, la gent gran que es tira a agafar els caramels com si s’acabés el món !!!
Per cert, a part de guardar els caramels en una bossa, hi ha qui se les ingènia per recollir-los tots amb un mètode pràctic, jo espero no acumular tants caramels com sempre.
Quins records i quina nostàlgia !!!!
Aqui teniu un enllaç de Sant Medir,
http://www.youtube.com/watch?v=KbO5EZZIggY
Visca Sant Medir !!!
1 comentari:
Tot això està molt bé, però no dius que els soldats de Dioclecià que van liquidar Sant Medir, a més de ser els fundadors de la festa d'avui, es van jalar les faves amb botifarra y suquet, amb la qual cosa van prestar una altre servei a la pàtria, atès que van ser els inventors de les «faves a la catalana».
Ave, Dioclecià!
(total, per pelar un bisbe tampoc ens anierem a enfadar amb ell, oi?)
;-)
Publica un comentari a l'entrada