Els Reis d’Orient van pensar que ens havíem portat molt bé i varen portar tres cosetes petitones amb la seva corresponent gàbia i accessoris varis, amb roda, tubs de colorins, caseta, cotonets i totes les comoditats.
Son tres hàmsters, amb els seus corresponents noms, que no faltin, es clar, dues dones, “Doña Carmen”, es fineta i de color gris, i la “Popis”, de color marró claret. L’home és de color blanc i es diu “Don Gallumbos”.
Eren tots tres feliços el primer dia, suposo que encara no estaven situats i, de cop i volta, al segon dia varem veure al Gallumbos de panxa enlaire, totalment indefens i amb les dues “Arpies” a sobre i que el treien sense compassió de la seva caseta, el pobre noi...
Es van “compinxar” i al pobre home no el van deixar viure, no parava de cridar... quina pena, quina víctima, una , per massa fina i l’altra per massa okupa, poc a poc li anaven fent el buit i el pobrissó ens mirava amb cara de resignació demanant un canvi de pis.
I... per fí, Don Gallumbos es va mudar i ara té un piset igual de gran que el que tenia però per ell solet, quin gust !!! Què tranquil es viu sense dones, no ?, i sense homes també, eh !!!!
Continuarà....
1 comentari:
Doncs si es viu tan tranquil sense homes, Perque no et fas monja de clausura? Eh?
Publica un comentari a l'entrada