dimarts, 24 de novembre del 2009

Cuinar amb amor


No hi ha rés millor que, per incentivar la imaginació dels nens i les nenes, i la seva pròpia autonomia, fer-los participar en la elaboració dels plats a la cuina de casa.

La cuina s’ha d’elaborar amb amb molta paciència i temps, molt de temps, costa trobar el temps però s’ha d’intentar trobar-lo. Als meus fills els hi encanta poder participar amb un davantal a la cuina ... i a la meva mare també...

Amb la meva filla gran, he fet ous farcits, pastissos ( d’aquells que es fan amb la mida d’un iogourt, decoració amb “lacasitos” i gominoles per diferents aniversaris..) amb la meva filla mitjana també he fet mandonguilles.. li agrada molt això de fer pastetes i empastifar-se les mans.. i amb el meu fill , a ell li agraden molt els combinats, en especial els mojitos, aquest estiu ens hem fet un tip , per Nadal demana una coctelera i tot..

Al meu marit li agrada molt la cuina, la de foc lent, i n’he aprés moltíssim des que el conec, es un gran mestre, a la meva mare també li agrada però més ràpida, la cuina amb decoració, la que es menja amb els ulls, la de picar.. en fi, que poc a poc vaig aprenent cosetes...

Malgrat el poc temps que tinc, intento que els meus fills aprenguin coses de la cuina, si més no, les mes imprescindibles perquè no tinguin problemes quan siguin grans...

Lo pitjor es que tot requereix temps... temps que ens manca a tothom tal i com anem.. potser algun dia tot anirà més a poc a poc...