La tendresa és intangible, evoca un tipus de vincle especial, entre tots.., els pares i els fills, els avis i els nets,..... és profunda, regala amor al cor, l’omple, és com una complicitat entre les relacions humanes.. un fil molt prim.. i delicat..
La tendresa constitueix un vincle molt fràgil, però també es converteix en un pessic al cor. És fonamental en les relacions humanes, encara que només ens n’adonem quan falta, com moltes coses i molts temes a la vida.
Potser arribarà un dia en que la tendresa mourà el món ??? Si més no, viure cadascú la tendresa, no costa tant..
I tot recordant ..
Aquest camí que deixo enrera és llarg, però em vull lleuger del seu bagatge,que res no em valen tants d'atzars,ni els vells camins, ni el blau del mar,si dintre seu no sento com batega, hi batega,el fràgil art de la tendresa...
Del teu amor ho espero tot i tantque en faig un cant pel meu capvespre,estimo l'ànsia dels teus ulls, l'impúdic arc del teu cos nu,però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre, sabent-te esclau de la tendresa...
Del dolç batec de la tendresa que espera...la tendresa que exalta...la tendresa que ens cura quan fa por la solitud.
------------------
El món que visc sovint no el sento meu i sé els perquès d'una revolta, misèria i guerra, fam i mort, feixisme i odi, ràbia i por,rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena, però tot d'un cop ... ve... la tendresa.
Potser arribarà un dia en que la tendresa mourà el món ??? Si més no, viure cadascú la tendresa, no costa tant..
I tot recordant ..
Aquest camí que deixo enrera és llarg, però em vull lleuger del seu bagatge,que res no em valen tants d'atzars,ni els vells camins, ni el blau del mar,si dintre seu no sento com batega, hi batega,el fràgil art de la tendresa...
Del teu amor ho espero tot i tantque en faig un cant pel meu capvespre,estimo l'ànsia dels teus ulls, l'impúdic arc del teu cos nu,però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre, sabent-te esclau de la tendresa...
Del dolç batec de la tendresa que espera...la tendresa que exalta...la tendresa que ens cura quan fa por la solitud.
------------------
El món que visc sovint no el sento meu i sé els perquès d'una revolta, misèria i guerra, fam i mort, feixisme i odi, ràbia i por,rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena, però tot d'un cop ... ve... la tendresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada