Un somriure és tant important a la vida..
I amb el somriure, la revolta
M'agrada el riure dels teus ulls, on el reflex d'una llum... em sembla un far a la marina.
I per la sort d'estar mig foll jo m'imagino mariner buscant recer en el teu somriure.
I així navego pel teu cos deixant camins en el teu pit amb la saliva dels meus llavis. Per dir-te: Amb el somriure, la revolta. Així t'espero i t'imagino i en l'horitzó de la mirada el gest utòpic que et reclama. I em faré au si tu ets el vent o seré proa de vaixell si tu ets la dansa de les ones. Que per la sort d'estar mig foll en la tristor i la soledat vaig dibuixant la teva forma. Que vull trobar amb tu el camí dels estels per llançar els somnis contra el temps. Buscar el coratge perdurant en l'intent. Així t'espero i així em tens. I en la bellesa un far per un món més bell, i en el desig el risc valent.
L'amor un pas per descobrir-me molt més, així t'espero i així em tens.
I amb el somriure, la revolta, Miquel Martí i Pol (1982)
1 comentari:
Tens molta raó, un somriure és molt important a la vida i últimament també els tenim en crisi. Tant debò els posem en pràctica més sovint.
He revisat el teu bloc i m'agrada, et felicito per tornar a emprendre amb el bloc. Jo sóc "novata" i t'he de dir que els primers dies em feia molta vergonya. Ara ho vaig superant. M'ha agradat molt el conte del teu fill!!!
Publica un comentari a l'entrada