Aquestes festes nadalenques i veient les cares que fan els nens i les nenes, i les persones també, d’il·lusió davant de tots els esdeveniments, son cares que em conviden a reflexionar i a travessar el mirall de la realitat, o la raó, i endinsar-me en la veritat, en l’autenticitat.
En el fons, una lloança a les persones i a les seves ànimes netes que fan les coses sense segones intencions.
El jo de cadascú es l’ acumulació d’altres jo que amb la evolució componen la nostra història. Evolucionar, en el sentit de créixer en el desenvolupament del curs de la vida es anar superant els nivells primitius de la nostra història personal, però no es tracta de eliminar les diferents etapes de la vida, sinó d’anar aprenent d’elles.
Tots portem a dintre l’ infant que varem ser , i també portem dins la persona gran que serem, les pors, les il·lusions, els èxits i els fracassos, els problemes, els traumes, les inquietuds.. etc.
La maduresa arriba a través d’un progrés gradual i d’una conducta que es va adquirint segons les experiències que es van produïnt , ens desprenem de la protecció dels pares, aprenem d’ells i ens desenganxem, sortim del niu per definir poc a poc la personalitat, una personalitat complexa .
També moltes persones grans tenen aquesta mirada, una mirada neta i de pau interior, algunes amb la mirada ja ho diuen tot, tot el que ha esdevingut el seu passat, si ha tingut experiències bones o dolentes, la mirada es com un mirall, un mirall de l’ànima.
Continuaré gaudint d’aquestes mirades, de petits i de grans, de persones, una mirada d’aquestes , en un instant i en aquell instant hi està concentrat tot el Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada