Agafo el bastó,
em mires fixament,
saps que marxem,
anem a un món còsmic.
El camí ens espera,
respiro profundament,
tanco els ulls,
capto les olors i sensacions,
m'adono que puc veure
aquell paisatge meravellós,
que ho puc veure altre cop més
La brisa m'acarona,
el pas va augmentant,
em segueixes mirant,
sempre al meu costat
A la dreta et torno a trobar,
indret on molts aniran a parar,
passant per la vida,
arran de terra a tocar
El silenci m'envaeix,
les estones al meu voltant
aquells arbres punxaguts em recorden
fets passats..
El passat torna al meu costat,
sempre torna,
els records d'instants,
d'éssers estimats..
Em tornes a mirar,
la teva mirada em parla,
de que hem de tirar endavant..
El camí continua,
les pedres son allà
les pedres observen
i el pas va endavant
Paissatge verd s'atança,
aigua trasparent,
bell indret,
i alhora enyorança
El pas es fa més feixug
la pujada es esperança
d'una tendresa que m'abraça
Els meus ulls et veuen ,
per fi he arribat,
però el camí continua,
el banc espera, i tú em mires,
el bastó descansa
El camí no acaba,
el camí continua,
el camí no espera
i les pedres observen
el camí de la vida,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada