Flors a les mans

Feia molt de temps que no em sentia inspirada i amb força per a poder escriure al meu bloc, la vida és com és i de tant en quan dona unes batzegades, i n’he tingut unes quantes que m’han descol·locat, em costa reaccionar, però la vida continua i t’ensenya, poc a poc intento aprendre el que puc i ja començo a recuperar-me i a ser més jo.

Penso en la qualitat innata que tenia la meva tieta Martita, l’altruisme i la seva empatia, capacitat d’entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments. Vivia en una constant preocupació pels demés i els hi dedicava esforços i sacrificis, abnegació, caritat, desinterès, desprendiment, filantropia i generositat.

I aquest record de la meva estimada tieta em fa reflexionar dia a dia. Tot el que fem per els altres ens retorna a nosaltres en algun moment perquè si millorem la vida dels altres, a la llarga sortirem tots plegats beneficiats. No crec que actuem per egoïsme però s´ha de reconèixer que qualsevol bona acció que fem sempre ens farà sentir millor o pitjor però mai ens deixarà indiferents. A la llarga qualsevol cosa que fem per ajudar a algú ens ajudarà a replantejar-nos les coses d´una altra manera i a conèixer altres realitats.Ajudar beneficia tan al que ajuda com al que rep l’ajuda.

Mira què tinc per a tu… vés amb compte, que és fràgil i et pot caure de les mans. Sembla una flor, oi? Doncs mira-te-la bé; no és una flor, és un regal, és un petó, és una esperança, és un somni.
Tinc a les meves mans pètals trencadissos i colors lluents, perfums suaus i dolços, el regust silenciós del teu record.
Mira què et deixo, mira què tinc a les meves mans…
Omple de flors la vida dels altres!

Tieta, sempre estàs amb mi.