El dia a dia

Aquest matí, mentre caminava i em dirigia a la feina, reflexionava mentre anava observant tot el que m’envoltava, realment, en el meu camí d’anada a la feina, o qualsevol altre camí, el camí de la meva vida, no gaudeixo realment del que m’envolta, sempre vaig depressa, corrent, sense parar-me ni un moment a gaudir de l’instant present.

Tot s'ha tornat tan poc humá que la gent ja no gaudeix de les coses bones de la vida, la mirada d’un infant i el seu somriure de puresa, veure l’arc de Sant Martí i els seus colors , una sortida al camp i anar de pic nic, veure com es posa el sol , plantar quatre tomaquets a l'hort, cuinar un plat sense presses, un sopar especial, una abraçada ben forta, una mirada sincera, etc
Tenim un mon meravellos al que podem i debem estimar, perque és per a tots nosaltres, pero crec que nosaltres encara no ens hem aturat per veure com és.
Comencem a viure el dia a dia amb calma i oferir-nos als demés.

Diguem bona tarda, gracies, adeu, t'estimo, de res, etc . No caiguem en l’error de l’ estres i la malaeducació , un binomi perillós!