La caixa tonta

S’ha de treballar l’ús i l’abús de la televisió, sobretot pel que fa als infants i hem de ser conscients de que n’és d’important saber veure la televisió i reflexionar entorn de l’ús que cadascú fa, a casa seva.

És important saber com influeix la televisió avui en dia sobre les relacions internes de la família, les obligacions diàries que cada membre de la família té. Moltes vegades la televisió és emprada com a “cangur” o escapatòria de diversos problemes familiars.

També, en la meva opinió, és important saber on està situada la televisió o quantes televisions tenim a casa per a fer-ne un ús correcte, personalment, crec que la televisió ha d’estar situada en un lloc comú de la familia.

Últimament, els continguts dels programes de televisió de quasi totes les cadenes ( excepte la 2a i canal 33) s’han convertit en escombraries, gent amb una cultura de lo més baix que hi ha, i a sobre, cobrant una “pasta” immensa per sortir a discutir i a ensenyar la manca respecte entre ells sense cap mena d’educació. També, els programes-concurs que es dediquen a rebre trucades d’una pobre gent que es pensa que guanyaran les peles que diuen i tant sols el que pretenen es cobrar el preu de la trucada..

En general, tinc una percepció negativa de tot lo que esta relacionat amb la “caixa tonta”, trobo que és necessaria a casa però amb un ús racional, sobretot pel que fa als nostres fills i també pel que fa a la comunicació i deixar de fer coses per veure la tele..

He trobat un conte que us adjunto a continuació i reflexa perfectament els problemes que causa la televisió, i ara amb l’agravant dels programes escombraria, perquè lo seu seria que transmetés cultura, història, respecte, valors.. Més d'un cop he estat temptada de treure-la de casa meva.

La Geli vol parlar amb els seus pares

Hola, sóc la Geli i tinc 8 anys, bé, estic a punt de complir-ne 9, i us he volgut
escriure per explicar-vos una cosa que em té una mica preocupada.
Quan arribo de l’escola, cada dia, em trobo el berenar preparat, la mare
mai se’n descuida, i sempre abans de marxar cap a la feina em deixa un
panet amb una mica de pernil o de formatge... i una vegada a la setmana
amb una mica de xocolata.
Quan acabo de berenar em poso a veure els dibuixos animats que fan a la
televisió, no m’agraden gaire, però em distreuen; poc després arriba el
pare, i ja hi som, s’ha acabat veure els dibuixos, que què fas?, que si ja
estàs veient aquests dibuixos tan horrorosos, que fes el favor d’apagar la
televisió i anar a la teva habitació a treballar... i jo li voldria explicar que hi
ha coses que m’agraden i d’altres que no i que a vegades només miro la
televisió per distreure’m una mica; però sovint ell s’enfada amb mi, i se’n
va a l’estudi, a treballar.

Jo, em quedo al menjador per acabar-los de veure, i quan són si fa no fa
2/4 de 7 o les 7, em poso a fer els deures, si en tinc, o a jugar. El pare i la
mare voldrien que fes moltes coses, anglès, gimnàstica, música, dansa,
perquè pensen que així no veuria tanta televisió, però jo m’estimo més
poder veure-la una mica, jugar i descansar.
Les tardes les passem sovint així, el pare treballant a l’estudi, jo fent alguna
cosa a la meva habitació i la mare treballant a l’oficina.

I no vulguis saber el que passa quan la mare arriba de la feina, just a partir
d’aquell moment tot són presses, Geli la dutxa, Geli espavila que es fa tard,
Geli acaba ja, Geli recull-ho tot, Geli para la taula, Geli a sopar, Geli sopa
ràpid que es fa tard i has d’anar a dormir.

Quan ja hi som tots asseguts a taula, el pare, la mare i jo, són 2/4 de 9 o
les 9. S’ha fet el silenci, el pare i la mare volen escoltar les notícies i no es
pot dir res, ni tan sols puc dir que el sopar està molt bo o que m’he cremat
amb la sopa, perquè a continuació sento:

- Psssssssssssssss, calla que no sento.
I jo, és clar, callo..
Quan vull demanar pa pico el braç de la mare i li assenyalo, ella “molt
amablement” me’l passa, però ni tan sols em mira.
Quan passa això jo penso: “Veus, a ells els passa amb les notícies com a
mi amb els dibuixos...”.
Quan han acabat les notícies comencen les curses per veure qui es fa amb
el comandament a distància, i, com us podeu imaginar, a mi mai em toca.
Ja són les deu i toca anar-se’n a dormir, la mare em diu:
- Va Geli espavila, que has d’anar al llit, agafa un llibre i llegeix una mica
com cada dia.
- Mare, no em puc quedar a veure una miqueta aquest programa que
m’agrada tant?
- No, que és molt tard, apa al llit!
Jo, que crec molt, em rento les dents, agafo el llibre que la mare vol que
llegeixi, i me’n vaig a la meva habitació, encenc el televisor que em van
regalar pel meu aniversari i em poso a veure aquell programa que a mi
m’agrada tant. Els pares són al menjador veient el mateix programa
que jo.
Continua el silenci, només se sent la televisió.
Sabeu?, avui tampoc he pogut parlar amb els pares, i m’agradaria explicar-
los tantes coses!!!
A vosaltres us ha passat alguna vegada una cosa així?

Que no ens passi o ens estigui passant el que li passa a la Geli amb la “caixa tonta”. Posem-hi remei, encara estem a temps !!!